CONCLUSIONS FINAL PAC 1

Des de les lectures inicials, relació de conceptes amb el Cmap, participació al debat i reconstrucció i reflexió dels avenços realitzats, he passat per diferents estadis emocionals: des de l’angoixa de veure tantes remarques, fins a la satisfacció de veure el treball realitzat per escrit i el més important, els canvis “soferts” conceptualment.

L’aprenentatge significatiu ha estat la base d’aquesta pac, i penso que ha estat una fita assolida. He treballat molt, i quan hom treballa i mira enrere ho fa amb la felicitat d’haver-hi aconseguit un pas més de coneixement, un pas més de participació dintre d’un nou món de conceptes.

REFLEXIÓ SOBRE ELS CANVIS CONCEPTUALS

Pensar, recapacitar sobre els aprenentatges dóna lloc, moltes vegades i aquesta és una d’elles, a realitzar una retrospectiva i a crear un espai silenciós de diàleg amb un mateix. Recopilar la informació, relacionar-la, reflexionar i deixar constància escrita m’ha permès adonar-me de la meva evolució. Els canvis conceptuals que he realitzat han estat importants, tant a nivell teòric – conceptual general , com a nivell concret sobre la tecnologia educativa.

Els podria resumir en:

       La estreta relació entre Ciència, Tecnologia i Societat. De la meva concepció inicial fragmentada, he passat a veure aquesta relació com un tot complex en el que s’intercanvien relacions a tres bandes. Un nou concepte adquirit: teixit sense costures, parlant de totalitat que requereix tractament holístic.

       La relació entre Educació i Tecnologia: la Tecnologia Educativa no solament entesa en l’àmbit escolar, sinó també com a fonamentació d’altres àrees, com ara la Psicologia, les Teories de la Comunicació, Teories de Sistemes i l’Enginyeria Física.

       La Tecnologia té diferents perspectives segons el seu objecte d’estudi: materials (basades en les Ciències Naturals), socials (basades en Ciències Humanístiques), conceptuals (d’índole lingüística o matemàtic) i generals (Teoria General de Sistemes). Totes elles donen lloc al món social, ocupacional, laboral, empresarial...

       Així mateix, els inputs que els mitjans de comunicació, la Psicologia Conductista, l’enfocament Sistèmic i la Psicologia Cognitiva replantegen constantment el camp educatiu tecnològic.

       L’evolució de la societat des de la perspectiva de les TIC, atenent a la influència del context des del postulat de l’heterogeneïtat : qüestionant la divisió entre allò social i allò tecnològic.

       Les TIC com a font de desenvolupament de noves formes d’aprenentatge les quals milloren l’educació i ajuden a l’elaboració d’aprenentatges significatius.

       La importància del diàleg entre les diferents disciplines, els determinismes acostumen a agafar una part de la realitat. És important connectar realitats i entendre l’evolució social, tecnològica i científica com un tot complex que interactua i creix. En aquest cas, podem dir, que la suma de les parts alimenta les parts en les seves individualitats.

PARTICIPACIÓ EN EL DEBAT

És cert que al llarg d’aquests estudis hem fet nombrosos debats. Però cap com aquest! La veritat és que fer un bon plantejament inicial (tesi, premisses i conclusions) a les intervencions del debat ajuda molt a la reflexió del que es vol dir i facilita la lectura per part dels companys/es que han de rebatre o reforçar la idea que plantegem.

He fet tres participacions al debat més la conclusió de síntesi. Quan vaig llegir els fils em vaig adonar que tenia un problema: m’interessaven molts!! Vaig escriure’m possibles participacions sobre el fil de la transversalitat de les TIC, intel·ligència de la nevera, sobre elaboració/transmissió de coneixement i el determinista. Finalment, vaig optar per desenvolupar aquests dos últims per adequar-me a les normes de participació del debat.

Pel que fa al fil sobre elaboració/transmissió de coneixement, em va tocar defensar la postura que planteja Roger Schank, i la veritat, estic molt d’acord amb les seves aportacions! El seu “learn by doing” crearia situacions d’aprenentatge que faria protagonistes del seu camí al propi aprenent. També és cert, que és difícil d’aconseguir per la necessitat de canvi de mentalitat del professorat, de la formació del mateix, de les implicacions governamentals, els recursos econòmics i personals,... i inclús pel canvi de mentalitat social que veu l’escola com aquell espai físic de quatre parets. Potser seria llarg el camí, però, per què no intentar-ho? Com diu Julio Cabero (mòdul pàg. 55) “només pot haver-hi aprenentatge si les activitats estan situades en el món real i no han de ser simplificades”.

Destaco la participació de la MªTeresa Tarrés, que des de la mateixa perspectiva que jo, ha defensat la idea d’utilitzar els recursos informàtics amb responsabilitat i creativitat que permetés experimentar, descobrir i participar els infants en el seu aprenentatge.

Per altra banda, he defensat la postura del determinisme social davant les tecnologies. Ho he explicat partint dels interessos concrets de la societat en moments donats (com a la Segona Guerra Mundial els estudis sobre l’energia atòmica, la Guerra Freda o l’exploració de l’espai) com a impulsors determinats de la tecnologia: sense necessitat social no hi hauria evolució tecnològica. Tot i així, penso que a la realitat hi ha un input constant entre Societat i Tecnologia, és important connectar realitats i entendre l’evolució com un complex que interactua i creix.

Voldria destacar la participació de la Lucia Torvisco que defensava l’opció del determinisme tecnològic em va fer pensar quan va afirmar que els avenços tecnològics influencien els canvis en les relacions socials (comunicació mitjançant teixits socials, videoconferències, xats...), parlava que la tecnologia en “seduïa” i ens motivava per seguir-la.

MAPA CONCEPTUAL 1.3.

El mapa conceptual que presento a continuació és el resultat de la incorporació, als meus coneixements previs, dels nous conceptes i connexions apreses al llarg de les lectures proporcionades (mòdul Julio Cabero, article de Domènech i Tirado) i les discussions del debat.