REFLEXIÓ SOBRE ELS CANVIS CONCEPTUALS

Pensar, recapacitar sobre els aprenentatges dóna lloc, moltes vegades i aquesta és una d’elles, a realitzar una retrospectiva i a crear un espai silenciós de diàleg amb un mateix. Recopilar la informació, relacionar-la, reflexionar i deixar constància escrita m’ha permès adonar-me de la meva evolució. Els canvis conceptuals que he realitzat han estat importants, tant a nivell teòric – conceptual general , com a nivell concret sobre la tecnologia educativa.

Els podria resumir en:

       La estreta relació entre Ciència, Tecnologia i Societat. De la meva concepció inicial fragmentada, he passat a veure aquesta relació com un tot complex en el que s’intercanvien relacions a tres bandes. Un nou concepte adquirit: teixit sense costures, parlant de totalitat que requereix tractament holístic.

       La relació entre Educació i Tecnologia: la Tecnologia Educativa no solament entesa en l’àmbit escolar, sinó també com a fonamentació d’altres àrees, com ara la Psicologia, les Teories de la Comunicació, Teories de Sistemes i l’Enginyeria Física.

       La Tecnologia té diferents perspectives segons el seu objecte d’estudi: materials (basades en les Ciències Naturals), socials (basades en Ciències Humanístiques), conceptuals (d’índole lingüística o matemàtic) i generals (Teoria General de Sistemes). Totes elles donen lloc al món social, ocupacional, laboral, empresarial...

       Així mateix, els inputs que els mitjans de comunicació, la Psicologia Conductista, l’enfocament Sistèmic i la Psicologia Cognitiva replantegen constantment el camp educatiu tecnològic.

       L’evolució de la societat des de la perspectiva de les TIC, atenent a la influència del context des del postulat de l’heterogeneïtat : qüestionant la divisió entre allò social i allò tecnològic.

       Les TIC com a font de desenvolupament de noves formes d’aprenentatge les quals milloren l’educació i ajuden a l’elaboració d’aprenentatges significatius.

       La importància del diàleg entre les diferents disciplines, els determinismes acostumen a agafar una part de la realitat. És important connectar realitats i entendre l’evolució social, tecnològica i científica com un tot complex que interactua i creix. En aquest cas, podem dir, que la suma de les parts alimenta les parts en les seves individualitats.