L’aprenentatge vivencial és sense dubte un dels mètodes més naturals d’enfrontar-se als nous interrogants, d’aprendre significativament establint connexions entre el que sabem, el que volem saber i el que estem aprenent. Si més no, és bastant difícil poder proporcionar a l’alumnat sempre situacions reals d’aprenentatge, on visquin amb els conceptes i els vegin en relació a un context determinat. Aquí és on entren el paper de les noves tecnologies.
Sovint, no som conscients de les eines que tenim al nostre abast per garantir una millor comprensió dels aprenentatges, o si som conscients tenim certa por a utilitzar-les. Les noves tecnologies poden facilitar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, però no només el d’adquisició, sinó també el d’instrucció. Quantes vegades ens haurà passat que hem intentat ensenyar algun concepte concret i hem estat conscients que molts dels nostres alumnes no l’han captat? Potser l’haurien comprès millor utilitzant algun recurs diferent? Potser el problema no és el concepte sinó la metodologia?
És hora de pensar i actuar. Perdre la por i iniciar-se en el món tecnològic. Progressar. Elaborar. Construir. En definitiva, és hora d’obrir les parets de l’aula i construir aprenentatges sense fronteres físiques.



