CONCLUSIONS MIPROJECTE 2.5.

L’aprenentatge vivencial és sense dubte un dels mètodes més naturals d’enfrontar-se als nous interrogants, d’aprendre significativament  establint connexions entre el que sabem, el que volem saber i el que estem aprenent.   Si més no, és bastant difícil poder proporcionar a l’alumnat sempre situacions reals d’aprenentatge, on visquin amb els conceptes i els vegin en relació a un context determinat. Aquí és on entren el paper de les noves tecnologies.

Sovint, no som conscients de les eines que tenim al nostre abast per garantir una millor comprensió dels aprenentatges, o si som conscients tenim certa por a utilitzar-les. Les noves tecnologies poden facilitar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, però no només el d’adquisició, sinó també el d’instrucció. Quantes vegades ens haurà passat que hem intentat ensenyar algun concepte concret i hem estat conscients que molts dels nostres alumnes no l’han captat? Potser l’haurien comprès millor utilitzant algun recurs diferent? Potser el problema no és el concepte sinó la metodologia?

És hora de pensar i actuar. Perdre la por i iniciar-se en el món tecnològic. Progressar. Elaborar. Construir. En definitiva, és hora d’obrir les parets de l’aula i construir aprenentatges sense fronteres físiques.

FITXA GENERAL DEL DISSENY

TÍTOL	“ANEM A L’HORT! COM CREIXEN LES FAVES?”
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Aprenents: classe de P5 Mediadora: jo mateixa Tecnologia mediadora: ordinador amb connexió a Internet (vídeos, activitat de suport i ampliació: joc clic), càmera digital
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	L’hort és un projecte d’escola al que, l’alumnat d’Infantil no li treu tot el profit que podria. L’hort està situat a l’edifici de Primària de l’escola, que està bastant separat del d’Infantil. Cada dos setmanes (aproximadament) el grup de P5 baixa a veure com van creixent les seves plantes. Aquest any hem plantat faves. El problema sorgeix que es perden moltes parts del creixement de les plantes ja que quan tornen a baixar les plantes ja han evolucionat en el seu creixement. Així doncs, he proposat fer el seguiment d’estudi del creixement de la fava utilitzant les noves tecnologies.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN	Estructuració: partim d’un problema ben estructurat, doncs consisteix en un estat inicial ben definit, d’un objectiu conegut _visualitzar tot el procés de creixement de la fava encara que no podem anar-hi tots els dies a l’hort. Complexitat. No és un problema massa complex, doncs únicament requereix visualitzar a través de vídeos, fotos i jocs el procés de creixement de la fava. Especificitat de camp: es tracta d’un problema estructurat i poc abstracte ja que encara que no puguin manipular físicament cada estadi del creixement de la planta, sí que podran visualitzar-lo en els vídeos. TIPOLOGIA DEL PROBLEMA: Actuació estratègica.  Dintre del desenvolupament del projecte, cal emprar una actuació que ajudi a superar l’obstacle de l’espai i el temps per poder treballar els interrogants de l’alumnat sobre el creixement de la planta que ells/es mateixos/es han plantat. Les estratègies tecnològiques seran un recurs ideal suplint la visualització real a l’hort per la visualització interactiva a través dels vídeos d’Internet.
SIGNIFICATIVITAT PELS APRENENTS	Com el problema que plantegem parteix del propi alumnat, té significativitat plena per ells/es: són els que han preguntat, s’han interessat per saber com ha crescut la planta aquells dies (setmanes) que no l’han observat.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Educació formal. Dintre de l’àmbit escolar. Cercarem per internet els vídeos que aportin informació sobre el creixement de les faveres. Utilitzarem també el programari CLIC per a realitzar com activitat de reforç i ampliació amb la classe conjunta, no com a activitat individual ja que és complexa i es requereix un molt bon nivell de la lectoescriptura.
CARACTERÍSTI- QUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	El grup d’alumnes als que va destinat aquest projecte és, com ja he comentat anteriorment, un grup d’alumnes d’Educació Infantil (en concret de P-5) d’una escola pública situada un poble del Vallès Occidental. Concretament, el grup està format per vint-i-quatre alumnes, dos dels quals presenten autisme, aspectes que, especialment en un d’ells,  limita la seva interacció amb l’entorn social. Els alumnes, així doncs, tenen entre quatre i cinc anys aproximadament. Són nens i nenes, treballadors/es amb ganes i interès per aprendre, especialment si es fa a través del joc o eines motivadores. L’hort els hi agrada molt, treballem el medi a través del contacte amb la natura i l’aprenentatge vivencial és bàsic per adquirir un bon aprenentatge significatiu . A alguns alumnes d’aquesta classe els costa mantenir l’atenció motiu pel qual l’ordinador serà una eina de molta importància, no només per assegurar la motivació, sinó també com a reforç de determinats continguts alhora, destacant la importància que té, en la societat en la qual vivim, l’aprenentatge i ús de les noves tecnologies.
CAPACITATS ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR	A l’Educació Infantil partim d’uns eixos i/o capacitats bàsiques que marquen la globalitat dels aprenentatges. La realització d’aquest projecte implica un treball de totes les capacitats. Aquestes són: § Aprendre a ser i actuar cada vegada de forma més autònoma. En aquest sentit, l’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, l’autoestima, l’educació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma. Vist tot això, arrel d’aquest projecte, l’alumne/a haurà de:  - Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes relacionades amb l’hort, per actuar amb seguretat i eficàcia. -Continuar, motivat per l’interès, fent-se interrogants sobre les l’hort en relació a les solucions i recursos que ens pot oferir la tecnologia.  § Aprendre a pensar i comunicar. Aquesta capacitat fa referència a la necessitat d’organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, digital), en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi. Vist tot això, arrel d’aquest projecte, l’alumne/a haurà de: - Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en el coneixement de la vida de les plantes. - Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals. § Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. Si parem atenció en aquesta capacitat, té relació amb la necessitat d’explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat. En aquest sentit, els alumnes hauran de:  - Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte. § Aprendre a conviure i habitar en el món. Pel que fa a aquesta darrera capacitat, parlem de la conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries. En aquest sentit, els alumnes hauran de:  -Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap al respecte a la natura i al món.
OBJECTIUS ESPECÍFICS	-Conèixer el desenvolupament del creixement de les faveres. -Observar els canvis físics de la planta: què necessita per créixer? -Conèixer la llavor, planta i fruit de la favera. -Valorar la importància de menjar verdures. -Valorar la importància de la cura del Medi Ambient.
CONTINGUTS	CONTINGUTS: -Coneixement del procés de creixement de la favera: què necessita per créixer? -Coneixement de la llavor, planta i fruit. -El benefici de les verdures en la nostra alimentació. -La importància de la cura del  Medi Ambient. PROCEDIMENTS: -Diàleg. -Visionat de vídeos (dibuixos Pocoyó i vídeos sobre el creixement i les necessitats de les plantes) per suplir les visites a l’hort. -Joc Clic per ampliar i reforçar coneixements. ACTITUDINALS: -Valorar el benefici que aporta la cura del Medi Ambient. -Valorar la importància de la nostra actitud davant els hàbits d’alimentació.
SESSIONS (PAPER DEL MEDIADOR) TEMPORITZACIÓ	1ª sessió: d’introducció i ubicació contextual. Explicaré que podem suplir les visites a l’hort per contestar els seus interrogants a través de les TIC. Per fer una sessió introductòria d’avaluació inicial, ho farem d’una manera divertida i motivadora com és la visió (6 min.) d’un capítol del Pocoyó. Posteriorment comentarem (diàleg) què ha passat amb la llavor? Per què ha sortit la flor? La llavor que nosaltres vam plantar a l’hort, s’assemblava a aquesta? Tindrem el mateix fruit? El Pocoyó i els seus amics han cuidat bé de la llavor? L’han ajudat a créixer? POCOYO “La llavor” http://www.youtube.com/watch?v=eFMzABYU-W0&feature=related 2ªsessió: com activitat de desenvolupament, farem el visionat a través de l’ordinador d’un vídeo gravat a càmera ràpida del creixement d’una mongetera (semblant al de la favera). Diferenciarem entre el que hem vist o viem realment i aquelles accions que hi ocorren entre visita i visita a l’hort.  Què ens hem perdut? Creix a poc a poc o en un dia? Parlem. VIDEO CÀMERA RÀPIDA CREIXEMENT D’UNA MONGETERA http://www.youtube.com/watch?v=uZBYgnQUQDE&feature=related 3ªsessió: com a activitat de desenvolupament, tractarem les necessitats de les plantes per créixer, per això veurem dos vídeos curtets, però plens de significat en el tema. Establiré vincles d’unió entre el que veiem a la pantalla i el que hem vist a la realitat del nostre hort. PER QUÈ LES FAVES NECESSITEN LLUM? http://www.youtube.com/watch?v=2UdhtwtiYGk&feature=player_embedded COMO CRECE UNA PLANTA? http://www.youtube.com/watch?v=_YZOkXYQHjk&feature=related 4ªsessió: com a avaluació final, repàs dels conceptes, establiment de nous interrogants, ampliació i reforç a través del joc clic. Faré que l’aprenentatge sigui cíclic, traient nous interrogants i aclarint conceptes. ANEM A L’HORT? JOC CLIC http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2028
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒ- CA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNA- TURA.	Pretenc seguir la línia del constructivisme (amb inicis amb Piaget), l’establiment de lligams entre el context proper de l’alumnat i el seu aprenentatge (ZPD de Vigotsky) per aconseguir l’aprenentatge significatiu (Ausubel). A partir dels seus coneixements previs anirem construint noves relacions entre allò que observem amb els recursos TIC i allò que observem a l’hort. Pel que fa a la problematització, cal destacar que la creació d’activitats didàctiques amb un plantejament de temes de forma problematitzada relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians i d’abast significatiu per a l’alumnat, com afirma Jonassen, esdevé una forma d’aprenentatge estimulant.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	Els procediments d’avaluació es caracteritzaran per una avaluació inicial, una avaluació continuada i una avaluació final. L’avaluació serà principalment qualitativa, basa en l’observació, diari de camp i diàlegs. També farem una autoavaluació del que hem après. Els criteris d’avaluació seran: -Conèixer les principals fases de desenvolupament del creixement de la favera. -Saber quins canvis físics es produeixen a la planta i què necessita per què passin. -Valorar la necessitat de menjar verdures. -Valorar la necessitat de la cura del Medi Ambient. -Valorar la importància de les TIC en el nostre procés d’aprenentatge.

3. MAPA CONCEPTUAL: RELACIÓ DE L’ACTIVITAT AMB LES TIC I L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNATURA

Pretenc seguir la línia del constructivisme (amb inicis amb Piaget), l’establiment de lligams entre el context proper de l’alumnat i el seu aprenentatge (ZPD de Vigotsky) per aconseguir l’aprenentatge significatiu (Ausubel). A partir dels seus coneixements previs anirem construint noves relacions entre allò que observem amb els recursos TIC i allò que observem a l’hort.

Pel que fa a la problematització, cal destacar que la creació d’activitats didàctiques amb un plantejament de temes de forma problematitzada relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians i d’abast significatiu per a l’alumnat, com afirma Jonassen, esdevé una forma d’aprenentatge estimulant. Sosté que el reforç que les tecnologies poden donar a l’aprenentatge no és el d’intentar la instrucció dels estudiants, sinó, més bé, el de servir d’eina de construcció del coneixement per què els estudiants aprenguin amb elles, no d’elles. D’aquesta manera els estudiants actuen com a dissenyadors i els ordinadors operen com les seves Eines de la Ment per interpretar i organitzar el seu coneixement personal.

OBJECTIUS DEL MIPROJECTE 2.5

Aquest petit projecte té un doble objectiu: per una banda, desenvolupar una activitat a l’aula a partir d’unes necessitats reals del context, i per l’altra, aprofitar els conceptes i tècniques apresos al llarg del desenvolupament de l’assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la comunicació a l’educació (UOC).

Per tant, serà desenvolupat en un àmbit formal, escola i a l’aula de P5, on hi ha 24 alumnes i jo mateixa que actuaré de mediadora envers les activitats de metodologia experimental (plantació de les llavors) i la que proporcionaré les activitats mitjançant l’ordinador que actuaran de “suplents virtuals” de la pròpia realitat. Són nens i nenes treballadors/es amb ganes i interès per aprendre, especialment si ho fan a través del joc o eines motivadores. L’hort els hi agrada molt, treballen el medi a través del contacte amb la natura i l’aprenentatge vivencial és bàsic per adquirir un bon aprenentatge significatiu. L’ordinador serà una bona eina, no només per assegurar la motivació, sinó també com a reforç de determinats continguts, alhora que desenvolupen el seu aprenentatge amb l’ús de les noves tecnologies, recurs tan extens a la societat en la qual vivim.

L’activitat està dissenyada de manera que les noves tecnologies siguin les mediadores en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Partim d’un problema concret: la nostra escola (com una bona Escola Verda) té un hort on l’alumnat planta, observa el creixement de les plantes i fins i tot tasta els seus fruits! Però, l’edifici d’educació infantil està relativament lluny de l’hort i ja se sap:

Alumnat petit + fred d’hivern + distància entre l’edifici i l’hort = dificultats d’observació del creixement de les llavors que han plantat

Així que, les noves tecnologies seran les que ens ajudaran a fer el seguiment del creixement i evolució de les faveres. Des de l’aula podran observar com creix la llavor, quins factors seran els que l’ajudaran a “fer-se gran” o quins la poden perjudicar.

L’activitat estarà plena de significativitat per l’alumnat  ja que són ells/es mateixos els que han preguntat,  s’han interessat per saber com ha crescut la planta aquells dies (setmanes) que ells/es no l’han observat.

2.2. Construcció d’una taula amb les reflexions sobre l’eina del cmap en la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes.

DIFERÈNCIA ENTRE A-MAP I C-MAP:

-Tots dos mapes segueixen el model  de Toulmin amb les premisses, desenvolupament (recolzament, justificació, excepcions) i conclusions, però el mapa d’argumentació té en compte més d’un argument.

-Els mapes d’argumentació tenen més interaccions ja que, degut a la major complexitat i quantitat d’informació, necessiten establir vincles de lligam entre els diferents conceptes. Queden unides les diferents premisses i conclusions per algun punt en comú i les justificacions són reforços unes de les altres encara que hi quedin explícites les excepcions.

-Els mapes d’argumentació, al aglutinar diferents arguments, arriben a conclusions conjuntes, extretes pel lligam col·laboratiu entre els diferents arguments. Així doncs, semblen conclusions més sòlides i consensuades ja que provenen de la intervenció de més d’un participant.

-Els mapes d’argumentació, si es fan col·laborativament, solen ser més rics en conceptes, xarxes de vincles i contingut que els mapes de conceptes.

En definitiva, els Cmaps i Amaps són mapes conceptuals que permeten interrelacions més profundes ajudats de les noves tecnologies i en relació amb Internet i les pàgines Web. Tenen una sèrie de característiques que fan que la construcció de mapes d’argumentació tinguin un reforç en la seva construcció a partir de les eines que ens facilita el programa.

Comparació de l’entorn de discussió que hem emprat amb altres CSCA

MINI PAC 2.2. RELACIONS CONCEPTUALS

Afegeixo un mapa conceptual amb l'establiment de més relacions entre els diferents conceptes dels diferents arguments dintre d'un fil argumentatiu...

MINI PAC 2.2. APROFUNDIMENT EN L'ARGUMENTACIÓ

Conclusions.

Aquesta PAC m’ha servit per poder profunditzar en la utilització del programa cmap i  repassar el model d’argumentació de Toulmin.  Aquest fet m’ha permès, assimilar millor els conceptes apresos i ha reestructurar els meus coneixement, i m’he adonat de tot allò que he aprés.

EL model de Toulmin relacionat amb el A-map m’ha resultat molt enriquidor, ja que m’ha permès desenvolupar les habilitats augmentatives de forma gràfica i atractiva.

El fet d’argumentar, i sobretot un àmbit que no acabes de dominar, és una tasca difícil. Molts cops tenim idees preestablertes però no sabem ben bé con extreure les conclusions. Gràcies el model de Toulmin i el programa cmap, una eina per mi totalment nova, m’ha ajudat a construir les meves argumentacions de forma més clara i entenedora. L’argumentació és un procés que ens ajuda extreure unes conclusions a partir d’unes premisses. Crec que el fil argumentatiu del debat ha establert una comunicació entre nosaltres i després cadascun de nosaltres .Per tant, puc afirmar que hem establert un coneixement compartit, ja que ha hagut un intercanvi d’informació, de coneixements i d’experiències, i tot combinat amb les noves tecnologies.

 Abans tenia una concepció molt diferent dels debats de la UOC, ja que pensava que eren poc productius i poc enriquidors. En canvi, ara m’ha resultat més fàcil mantenir un feedback amb els companys gracies al model de Toulmin, el cmap i el gran ventall de fils de conversa que havien per escollir.

Per mi ha estat una experiència nova analitzar el funcionament del debat, ja que mai no m’havia parat a pensar en totes les eines (moderador, funcionament del debat, cmap...) que han intervingut. Per tant , estic contenta del gran esforç en l’elaboració de la PAC i en la recollida dels  seus fruits: l’aprenentatge significatiu.

CONCLUSIONS FINAL PAC 1

Des de les lectures inicials, relació de conceptes amb el Cmap, participació al debat i reconstrucció i reflexió dels avenços realitzats, he passat per diferents estadis emocionals: des de l’angoixa de veure tantes remarques, fins a la satisfacció de veure el treball realitzat per escrit i el més important, els canvis “soferts” conceptualment.

L’aprenentatge significatiu ha estat la base d’aquesta pac, i penso que ha estat una fita assolida. He treballat molt, i quan hom treballa i mira enrere ho fa amb la felicitat d’haver-hi aconseguit un pas més de coneixement, un pas més de participació dintre d’un nou món de conceptes.

REFLEXIÓ SOBRE ELS CANVIS CONCEPTUALS

Pensar, recapacitar sobre els aprenentatges dóna lloc, moltes vegades i aquesta és una d’elles, a realitzar una retrospectiva i a crear un espai silenciós de diàleg amb un mateix. Recopilar la informació, relacionar-la, reflexionar i deixar constància escrita m’ha permès adonar-me de la meva evolució. Els canvis conceptuals que he realitzat han estat importants, tant a nivell teòric – conceptual general , com a nivell concret sobre la tecnologia educativa.

Els podria resumir en:

       La estreta relació entre Ciència, Tecnologia i Societat. De la meva concepció inicial fragmentada, he passat a veure aquesta relació com un tot complex en el que s’intercanvien relacions a tres bandes. Un nou concepte adquirit: teixit sense costures, parlant de totalitat que requereix tractament holístic.

       La relació entre Educació i Tecnologia: la Tecnologia Educativa no solament entesa en l’àmbit escolar, sinó també com a fonamentació d’altres àrees, com ara la Psicologia, les Teories de la Comunicació, Teories de Sistemes i l’Enginyeria Física.

       La Tecnologia té diferents perspectives segons el seu objecte d’estudi: materials (basades en les Ciències Naturals), socials (basades en Ciències Humanístiques), conceptuals (d’índole lingüística o matemàtic) i generals (Teoria General de Sistemes). Totes elles donen lloc al món social, ocupacional, laboral, empresarial...

       Així mateix, els inputs que els mitjans de comunicació, la Psicologia Conductista, l’enfocament Sistèmic i la Psicologia Cognitiva replantegen constantment el camp educatiu tecnològic.

       L’evolució de la societat des de la perspectiva de les TIC, atenent a la influència del context des del postulat de l’heterogeneïtat : qüestionant la divisió entre allò social i allò tecnològic.

       Les TIC com a font de desenvolupament de noves formes d’aprenentatge les quals milloren l’educació i ajuden a l’elaboració d’aprenentatges significatius.

       La importància del diàleg entre les diferents disciplines, els determinismes acostumen a agafar una part de la realitat. És important connectar realitats i entendre l’evolució social, tecnològica i científica com un tot complex que interactua i creix. En aquest cas, podem dir, que la suma de les parts alimenta les parts en les seves individualitats.

PARTICIPACIÓ EN EL DEBAT

És cert que al llarg d’aquests estudis hem fet nombrosos debats. Però cap com aquest! La veritat és que fer un bon plantejament inicial (tesi, premisses i conclusions) a les intervencions del debat ajuda molt a la reflexió del que es vol dir i facilita la lectura per part dels companys/es que han de rebatre o reforçar la idea que plantegem.

He fet tres participacions al debat més la conclusió de síntesi. Quan vaig llegir els fils em vaig adonar que tenia un problema: m’interessaven molts!! Vaig escriure’m possibles participacions sobre el fil de la transversalitat de les TIC, intel·ligència de la nevera, sobre elaboració/transmissió de coneixement i el determinista. Finalment, vaig optar per desenvolupar aquests dos últims per adequar-me a les normes de participació del debat.

Pel que fa al fil sobre elaboració/transmissió de coneixement, em va tocar defensar la postura que planteja Roger Schank, i la veritat, estic molt d’acord amb les seves aportacions! El seu “learn by doing” crearia situacions d’aprenentatge que faria protagonistes del seu camí al propi aprenent. També és cert, que és difícil d’aconseguir per la necessitat de canvi de mentalitat del professorat, de la formació del mateix, de les implicacions governamentals, els recursos econòmics i personals,... i inclús pel canvi de mentalitat social que veu l’escola com aquell espai físic de quatre parets. Potser seria llarg el camí, però, per què no intentar-ho? Com diu Julio Cabero (mòdul pàg. 55) “només pot haver-hi aprenentatge si les activitats estan situades en el món real i no han de ser simplificades”.

Destaco la participació de la MªTeresa Tarrés, que des de la mateixa perspectiva que jo, ha defensat la idea d’utilitzar els recursos informàtics amb responsabilitat i creativitat que permetés experimentar, descobrir i participar els infants en el seu aprenentatge.

Per altra banda, he defensat la postura del determinisme social davant les tecnologies. Ho he explicat partint dels interessos concrets de la societat en moments donats (com a la Segona Guerra Mundial els estudis sobre l’energia atòmica, la Guerra Freda o l’exploració de l’espai) com a impulsors determinats de la tecnologia: sense necessitat social no hi hauria evolució tecnològica. Tot i així, penso que a la realitat hi ha un input constant entre Societat i Tecnologia, és important connectar realitats i entendre l’evolució com un complex que interactua i creix.

Voldria destacar la participació de la Lucia Torvisco que defensava l’opció del determinisme tecnològic em va fer pensar quan va afirmar que els avenços tecnològics influencien els canvis en les relacions socials (comunicació mitjançant teixits socials, videoconferències, xats...), parlava que la tecnologia en “seduïa” i ens motivava per seguir-la.

MAPA CONCEPTUAL 1.3.

El mapa conceptual que presento a continuació és el resultat de la incorporació, als meus coneixements previs, dels nous conceptes i connexions apreses al llarg de les lectures proporcionades (mòdul Julio Cabero, article de Domènech i Tirado) i les discussions del debat.

PAC 1.2 AVALUACIÓ INICIAL. QÜESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Sí! Crec que el coneixement sigui del tipus que sigui SEMPRE garanteix el progrés d’una societat. En concret el coneixement tecnològic i científic poden construir una societat més ajustada a les necessitats de cada persona, poden garantir més l’adequació de les ofertes a les demandes.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

No. La fonamentació científica sempre va arrelada a una societat: les persones que la formen en un temps concret estan influenciats per la ideologia de l’època. Els científics tecnològics no són “màquines” si no persones que, per exemple, poden necessitar d’un inversor per poder garantir els seus estudis, i aquest inversor, de ben segur, voldrà que la investigació que subvenciona tingui determinats aires ideològics.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

Sí! Crec que és indispensable, però gens realista! No tenim encara ni la mentalitat TIC (hi ha a la societat certa “por” a les TIC, desconeixement...) necessària ni els recursos, eines i materials que necessitaríem per poder emprar les TIC en qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Aquesta és l’època de la revolució tecnològica. I penso que encara estem al principi. El model econòmic i social pot canviar (i millorar!) molt si els Estats inverteixen en tecnologies des de les provinents de les energies renovables fins a l’educació, medicaments, etc. Els darrers anys s’han anat caracteritzant per l’aplicació científica de les noves tecnologies a la vida diària que ha facilitat molt el dia a dia quotidià dels individus. Però queda molt camí per recórrer.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa

La Tecnologia Educativa és l’aplicació dels coneixements científics a la vida diària de l’escola per millorar-la, agilitzar-la i facilitat el procés d’ensenyament aprenentatge.

L’objecte d’estudi de la Tecnologia Educativa és donar orientacions per aplicar els nous coneixements en contextos escolars. 

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement

La transmissió de coneixement és en un sol sentit. Un explica i l’altre rep i emmagatzema (o no?). Per exemple, una classe d’un professor expositiva, on aquest “buida”” els seus coneixements en les ments dels seus alumnes sense rebre feedback.

La construcció del coneixement es pot fer individualment (un individu construeix aprenentatge fent-se preguntes, buscant solucions...) i en grup. Per exemple quan es parteix dels coneixements previs de les persones i a partir d’aquí es van realitzant xarxes de conceptes i continguts, enllaçats entre sí i amb sentit.

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Totalment d’acord. Penso que el context influeix en la persona i la persona influeix en el context. Una persona té uns conceptes assumits dintre d’una realitat que viu, d’una experiència, i aquest coneixement que té es basen en ella.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

Doncs, la veritat és que sí que ho havia pensat. Però el temps a vegades no ens deixa parar-nos! Però si més no, arreglaré l’opció personalitza i les adequaré a les meves necessitats.

SITUA'T !!

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __7____

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __10____

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___10_____

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: _3____

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _10____

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: ___3__

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____3___

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __3____

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: _9_______

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___10_____

PAC 1.2. MAPA CONCEPTUAL

Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

Doncs el compromís queda adquirit ja que realment són els meus coneixements previs. Defensaria el que penso, però segurament alguns dels meus parers canviaran al llarg de l’assignatura, al veure nous enfocs, noves maneres de fer que podré anar afegint als meus coneixements previs i adquirir un aprenentatge constructiu i significatiu. Crec que l’esquema en sí no es modificarà massa però que hi hauran moltes més connexions entre conceptes i tindré una visió més àmplia, novadora i viva de les NTIC.