Cercar en aquest blog

dijous, 30 de desembre del 2010

CONCLUSIONS MIPROJECTE 2.5.


L’aprenentatge vivencial és sense dubte un dels mètodes més naturals d’enfrontar-se als nous interrogants, d’aprendre significativament  establint connexions entre el que sabem, el que volem saber i el que estem aprenent.   Si més no, és bastant difícil poder proporcionar a l’alumnat sempre situacions reals d’aprenentatge, on visquin amb els conceptes i els vegin en relació a un context determinat. Aquí és on entren el paper de les noves tecnologies.
Sovint, no som conscients de les eines que tenim al nostre abast per garantir una millor comprensió dels aprenentatges, o si som conscients tenim certa por a utilitzar-les. Les noves tecnologies poden facilitar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, però no només el d’adquisició, sinó també el d’instrucció. Quantes vegades ens haurà passat que hem intentat ensenyar algun concepte concret i hem estat conscients que molts dels nostres alumnes no l’han captat? Potser l’haurien comprès millor utilitzant algun recurs diferent? Potser el problema no és el concepte sinó la metodologia?
És hora de pensar i actuar. Perdre la por i iniciar-se en el món tecnològic. Progressar. Elaborar. Construir. En definitiva, és hora d’obrir les parets de l’aula i construir aprenentatges sense fronteres físiques.

FITXA GENERAL DEL DISSENY

TÍTOL
“ANEM A L’HORT! COM CREIXEN LES FAVES?”

DESCRIPCIÓ
DELS AGENTS PERSONALS
Aprenents: classe de P5
Mediadora: jo mateixa
Tecnologia mediadora: ordinador amb connexió a Internet (vídeos, activitat de suport i ampliació: joc clic), càmera digital
DESCRIPCIÓ
DEL PROBLEMA
L’hort és un projecte d’escola al que, l’alumnat d’Infantil no li treu tot el profit que podria. L’hort està situat a l’edifici de Primària de l’escola, que està bastant separat del d’Infantil. Cada dos setmanes (aproximadament) el grup de P5 baixa a veure com van creixent les seves plantes. Aquest any hem plantat faves. El problema sorgeix que es perden moltes parts del creixement de les plantes ja que quan tornen a baixar les plantes ja han evolucionat en el seu creixement. Així doncs, he proposat fer el seguiment d’estudi del creixement de la fava utilitzant les noves tecnologies.
TERMINOLOGIA
DE JONASSEN
  • Estructuració: partim d’un problema ben estructurat, doncs consisteix en un estat inicial ben definit, d’un objectiu conegut _visualitzar tot el procés de creixement de la fava encara que no podem anar-hi tots els dies a l’hort.
  • Complexitat. No és un problema massa complex, doncs únicament requereix visualitzar a través de vídeos, fotos i jocs el procés de creixement de la fava.
  • Especificitat de camp: es tracta d’un problema estructurat i poc abstracte ja que encara que no puguin manipular físicament cada estadi del creixement de la planta, sí que podran visualitzar-lo en els vídeos.
TIPOLOGIA DEL PROBLEMA: Actuació estratègica.  Dintre del desenvolupament del projecte, cal emprar una actuació que ajudi a superar l’obstacle de l’espai i el temps per poder treballar els interrogants de l’alumnat sobre el creixement de la planta que ells/es mateixos/es han plantat. Les estratègies tecnològiques seran un recurs ideal suplint la visualització real a l’hort per la visualització interactiva a través dels vídeos d’Internet.
SIGNIFICATIVITAT
PELS APRENENTS






Com el problema que plantegem parteix del propi alumnat, té significativitat plena per ells/es: són els que han preguntat, s’han interessat per saber com ha crescut la planta aquells dies (setmanes) que no l’han observat.
CONTEXT DE
L’ACTIVITAT

Educació formal. Dintre de l’àmbit escolar. Cercarem per internet els vídeos que aportin informació sobre el creixement de les faveres. Utilitzarem també el programari CLIC per a realitzar com activitat de reforç i ampliació amb la classe conjunta, no com a activitat individual ja que és complexa i es requereix un molt bon nivell de la lectoescriptura.

CARACTERÍSTI-
QUES
COGNITIVES, EMOCIONALS,
ACTITUDINALS,
FÍSIQUES MÉS
IMPORTANTS DELS APRENENTS
El grup d’alumnes als que va destinat aquest projecte és, com ja he comentat anteriorment, un grup d’alumnes d’Educació Infantil (en concret de P-5) d’una escola pública situada un poble del Vallès Occidental. Concretament, el grup està format per vint-i-quatre alumnes, dos dels quals presenten autisme, aspectes que, especialment en un d’ells,  limita la seva interacció amb l’entorn social.
Els alumnes, així doncs, tenen entre quatre i cinc anys aproximadament. Són nens i nenes, treballadors/es amb ganes i interès per aprendre, especialment si es fa a través del joc o eines motivadores. L’hort els hi agrada molt, treballem el medi a través del contacte amb la natura i l’aprenentatge vivencial és bàsic per adquirir un bon aprenentatge significatiu . A alguns alumnes d’aquesta classe els costa mantenir l’atenció motiu pel qual l’ordinador serà una eina de molta importància, no només per assegurar la motivació, sinó també com a reforç de determinats continguts alhora, destacant la importància que té, en la societat en la qual vivim, l’aprenentatge i ús de les noves tecnologies.
CAPACITATS
ESPECÍFIQUES
A ASSOLIR O DEMOSTRAR

A l’Educació Infantil partim d’uns eixos i/o capacitats bàsiques que marquen la globalitat dels aprenentatges. La realització d’aquest projecte implica un treball de totes les capacitats. Aquestes són:
§ Aprendre a ser i actuar cada vegada de forma més autònoma. En aquest sentit, l’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, l’autoestima, l’educació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma. Vist tot això, arrel d’aquest projecte, l’alumne/a haurà de:
 - Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes relacionades amb l’hort, per actuar amb seguretat i eficàcia.
-Continuar, motivat per l’interès, fent-se interrogants sobre les l’hort en relació a les solucions i recursos que ens pot oferir la tecnologia. 

§ Aprendre a pensar i comunicar. Aquesta capacitat fa referència a la necessitat d’organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, digital), en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi. Vist tot això, arrel d’aquest projecte, l’alumne/a haurà de:
- Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en el coneixement de la vida de les plantes.
- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals.

§ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. Si parem atenció en aquesta capacitat, té relació amb la necessitat d’explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat. En aquest sentit, els alumnes hauran de:
 - Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte.

§ Aprendre a conviure i habitar en el món. Pel que fa a aquesta darrera capacitat, parlem de la conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, etc., afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries. En aquest sentit, els alumnes hauran de:
 -Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap al respecte a la natura i al món.


OBJECTIUS ESPECÍFICS

-Conèixer el desenvolupament del creixement de les faveres.
-Observar els canvis físics de la planta: què necessita per créixer?
-Conèixer la llavor, planta i fruit de la favera.
-Valorar la importància de menjar verdures.
-Valorar la importància de la cura del Medi Ambient.
CONTINGUTS


CONTINGUTS:
-Coneixement del procés de creixement de la favera: què necessita per créixer?
-Coneixement de la llavor, planta i fruit.
-El benefici de les verdures en la nostra alimentació.
-La importància de la cura del  Medi Ambient.

PROCEDIMENTS:
-Diàleg.
-Visionat de vídeos (dibuixos Pocoyó i vídeos sobre el creixement i les necessitats de les plantes) per suplir les visites a l’hort.
-Joc Clic per ampliar i reforçar coneixements.
ACTITUDINALS:
-Valorar el benefici que aporta la cura del Medi Ambient.
-Valorar la importància de la nostra actitud davant els hàbits d’alimentació.
SESSIONS
(PAPER DEL MEDIADOR)


TEMPORITZACIÓ
1ª sessió: d’introducció i ubicació contextual. Explicaré que podem suplir les visites a l’hort per contestar els seus interrogants a través de les TIC. Per fer una sessió introductòria d’avaluació inicial, ho farem d’una manera divertida i motivadora com és la visió (6 min.) d’un capítol del Pocoyó. Posteriorment comentarem (diàleg) què ha passat amb la llavor? Per què ha sortit la flor? La llavor que nosaltres vam plantar a l’hort, s’assemblava a aquesta? Tindrem el mateix fruit? El Pocoyó i els seus amics han cuidat bé de la llavor? L’han ajudat a créixer?
POCOYO “La llavor”

2ªsessió: com activitat de desenvolupament, farem el visionat a través de l’ordinador d’un vídeo gravat a càmera ràpida del creixement d’una mongetera (semblant al de la favera). Diferenciarem entre el que hem vist o viem realment i aquelles accions que hi ocorren entre visita i visita a l’hort.  Què ens hem perdut? Creix a poc a poc o en un dia? Parlem.
VIDEO CÀMERA RÀPIDA CREIXEMENT D’UNA MONGETERA

3ªsessió: com a activitat de desenvolupament, tractarem les necessitats de les plantes per créixer, per això veurem dos vídeos curtets, però plens de significat en el tema. Establiré vincles d’unió entre el que veiem a la pantalla i el que hem vist a la realitat del nostre hort.
PER QUÈ LES FAVES NECESSITEN LLUM?
COMO CRECE UNA PLANTA?

4ªsessió: com a avaluació final, repàs dels conceptes, establiment de nous interrogants, ampliació i reforç a través del joc clic. Faré que l’aprenentatge sigui cíclic, traient nous interrogants i aclarint conceptes.
ANEM A L’HORT? JOC CLIC
FONAMENTACIÓ
PSICOPEDAGÒ-
CA DEL DISSENY
I VINCULACIÓ
AMB L’ASSIGNA-
TURA.

Pretenc seguir la línia del constructivisme (amb inicis amb Piaget), l’establiment de lligams entre el context proper de l’alumnat i el seu aprenentatge (ZPD de Vigotsky) per aconseguir l’aprenentatge significatiu (Ausubel). A partir dels seus coneixements previs anirem construint noves relacions entre allò que observem amb els recursos TIC i allò que observem a l’hort.
Pel que fa a la problematització, cal destacar que la creació d’activitats didàctiques amb un plantejament de temes de forma problematitzada relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians i d’abast significatiu per a l’alumnat, com afirma Jonassen, esdevé una forma d’aprenentatge estimulant.
PROCEDIMENTS I CRITERIS
D’AVALUACIÓ


Els procediments d’avaluació es caracteritzaran per una avaluació inicial, una avaluació continuada i una avaluació final. L’avaluació serà principalment qualitativa, basa en l’observació, diari de camp i diàlegs. També farem una autoavaluació del que hem après.
Els criteris d’avaluació seran:
-Conèixer les principals fases de desenvolupament del creixement de la favera.
-Saber quins canvis físics es produeixen a la planta i què necessita per què passin.
-Valorar la necessitat de menjar verdures.
-Valorar la necessitat de la cura del Medi Ambient.
-Valorar la importància de les TIC en el nostre procés d’aprenentatge.

3. MAPA CONCEPTUAL: RELACIÓ DE L’ACTIVITAT AMB LES TIC I L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNATURA

Pretenc seguir la línia del constructivisme (amb inicis amb Piaget), l’establiment de lligams entre el context proper de l’alumnat i el seu aprenentatge (ZPD de Vigotsky) per aconseguir l’aprenentatge significatiu (Ausubel). A partir dels seus coneixements previs anirem construint noves relacions entre allò que observem amb els recursos TIC i allò que observem a l’hort.

Pel que fa a la problematització, cal destacar que la creació d’activitats didàctiques amb un plantejament de temes de forma problematitzada relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians i d’abast significatiu per a l’alumnat, com afirma Jonassen, esdevé una forma d’aprenentatge estimulant. Sosté que el reforç que les tecnologies poden donar a l’aprenentatge no és el d’intentar la instrucció dels estudiants, sinó, més bé, el de servir d’eina de construcció del coneixement per què els estudiants aprenguin amb elles, no d’elles. D’aquesta manera els estudiants actuen com a dissenyadors i els ordinadors operen com les seves Eines de la Ment per interpretar i organitzar el seu coneixement personal.

OBJECTIUS DEL MIPROJECTE 2.5

Aquest petit projecte té un doble objectiu: per una banda, desenvolupar una activitat a l’aula a partir d’unes necessitats reals del context, i per l’altra, aprofitar els conceptes i tècniques apresos al llarg del desenvolupament de l’assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la comunicació a l’educació (UOC).

Per tant, serà desenvolupat en un àmbit formal, escola i a l’aula de P5, on hi ha 24 alumnes i jo mateixa que actuaré de mediadora envers les activitats de metodologia experimental (plantació de les llavors) i la que proporcionaré les activitats mitjançant l’ordinador que actuaran de “suplents virtuals” de la pròpia realitat. Són nens i nenes treballadors/es amb ganes i interès per aprendre, especialment si ho fan a través del joc o eines motivadores. L’hort els hi agrada molt, treballen el medi a través del contacte amb la natura i l’aprenentatge vivencial és bàsic per adquirir un bon aprenentatge significatiu. L’ordinador serà una bona eina, no només per assegurar la motivació, sinó també com a reforç de determinats continguts, alhora que desenvolupen el seu aprenentatge amb l’ús de les noves tecnologies, recurs tan extens a la societat en la qual vivim.

L’activitat està dissenyada de manera que les noves tecnologies siguin les mediadores en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Partim d’un problema concret: la nostra escola (com una bona Escola Verda) té un hort on l’alumnat planta, observa el creixement de les plantes i fins i tot tasta els seus fruits! Però, l’edifici d’educació infantil està relativament lluny de l’hort i ja se sap:

Alumnat petit + fred d’hivern + distància entre l’edifici i l’hort = dificultats d’observació del creixement de les llavors que han plantat

Així que, les noves tecnologies seran les que ens ajudaran a fer el seguiment del creixement i evolució de les faveres. Des de l’aula podran observar com creix la llavor, quins factors seran els que l’ajudaran a “fer-se gran” o quins la poden perjudicar.
L’activitat estarà plena de significativitat per l’alumnat  ja que són ells/es mateixos els que han preguntat,  s’han interessat per saber com ha crescut la planta aquells dies (setmanes) que ells/es no l’han observat.

dimarts, 7 de desembre del 2010

2.2. Construcció d’una taula amb les reflexions sobre l’eina del cmap en la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes.

DIFERÈNCIA ENTRE A-MAP I C-MAP:

-Tots dos mapes segueixen el model  de Toulmin amb les premisses, desenvolupament (recolzament, justificació, excepcions) i conclusions, però el mapa d’argumentació té en compte més d’un argument.
-Els mapes d’argumentació tenen més interaccions ja que, degut a la major complexitat i quantitat d’informació, necessiten establir vincles de lligam entre els diferents conceptes. Queden unides les diferents premisses i conclusions per algun punt en comú i les justificacions són reforços unes de les altres encara que hi quedin explícites les excepcions.
-Els mapes d’argumentació, al aglutinar diferents arguments, arriben a conclusions conjuntes, extretes pel lligam col·laboratiu entre els diferents arguments. Així doncs, semblen conclusions més sòlides i consensuades ja que provenen de la intervenció de més d’un participant.
-Els mapes d’argumentació, si es fan col·laborativament, solen ser més rics en conceptes, xarxes de vincles i contingut que els mapes de conceptes.



En definitiva, els Cmaps i Amaps són mapes conceptuals que permeten interrelacions més profundes ajudats de les noves tecnologies i en relació amb Internet i les pàgines Web. Tenen una sèrie de característiques que fan que la construcció de mapes d’argumentació tinguin un reforç en la seva construcció a partir de les eines que ens facilita el programa.

Comparació de l’entorn de discussió que hem emprat amb altres CSCA

MINI PAC 2.2. RELACIONS CONCEPTUALS

Afegeixo un mapa conceptual amb l'establiment de més relacions entre els diferents conceptes dels diferents arguments dintre d'un fil argumentatiu...



MINI PAC 2.2. APROFUNDIMENT EN L'ARGUMENTACIÓ

Conclusions.


Aquesta PAC m’ha servit per poder profunditzar en la utilització del programa cmap i  repassar el model d’argumentació de Toulmin.  Aquest fet m’ha permès, assimilar millor els conceptes apresos i ha reestructurar els meus coneixement, i m’he adonat de tot allò que he aprés.
EL model de Toulmin relacionat amb el A-map m’ha resultat molt enriquidor, ja que m’ha permès desenvolupar les habilitats augmentatives de forma gràfica i atractiva.
El fet d’argumentar, i sobretot un àmbit que no acabes de dominar, és una tasca difícil. Molts cops tenim idees preestablertes però no sabem ben bé con extreure les conclusions. Gràcies el model de Toulmin i el programa cmap, una eina per mi totalment nova, m’ha ajudat a construir les meves argumentacions de forma més clara i entenedora. L’argumentació és un procés que ens ajuda extreure unes conclusions a partir d’unes premisses. Crec que el fil argumentatiu del debat ha establert una comunicació entre nosaltres i després cadascun de nosaltres .Per tant, puc afirmar que hem establert un coneixement compartit, ja que ha hagut un intercanvi d’informació, de coneixements i d’experiències, i tot combinat amb les noves tecnologies.
 Abans tenia una concepció molt diferent dels debats de la UOC, ja que pensava que eren poc productius i poc enriquidors. En canvi, ara m’ha resultat més fàcil mantenir un feedback amb els companys gracies al model de Toulmin, el cmap i el gran ventall de fils de conversa que havien per escollir.
Per mi ha estat una experiència nova analitzar el funcionament del debat, ja que mai no m’havia parat a pensar en totes les eines (moderador, funcionament del debat, cmap...) que han intervingut. Per tant , estic contenta del gran esforç en l’elaboració de la PAC i en la recollida dels  seus fruits: l’aprenentatge significatiu.